02 de febrer 2005

"mare coratge i els seus fills". alguns punts a debatre


Mare coratge. B. Brecht

01. Els efectes col.laterals de la guerra, de totes les guerres, fán palés allò de que "pagan justos por pecadores". Ni els dèbils provoquen les guerres, ni en poden resoldre-les, hi són simples engrantges en aquest joc de destrucció -sovint en nom de forces superiors, la religió juga aquí un paper predominat, que amaga les veritables raons de tanta destrucció-
Decididament en contra del nazisme, l'actitud de Brecht a la Mare Coratge no és tant explícita com pot ser a altres de les seves obres, pense en "Terror i misèries del Tercer Reich" o en "Artur Ui". Crec que el fet d´una contextualització històrica determinada, l'allunyament del present i l'efecte de distanciament/extranyament que produeix la forma èpica asajada en Mare Coratge, li treuen a l'obra aquesta lectura explícitament antinazista. Alhora que li atorga una gran componenta d'universalitat i d'intercanviabilitat històrica.
És lògic doncs, que aquesta descontextualització històrica respecte a l'original pugi ser utilitzada en la posada en escena com element principal en la determinació dels espais de la representació. L'expressió de la forma èpica mitjançant un allunyament dels fets pot produir "múltiples distanciaments" de la configuració històric-espaial de qualsevol representació de "Mare Coratge...".
Disposició a la italiana per a la Mare Coratge. Creació d´un espai elevat de destrucció al voltant del qual es mou el carruatge. Imprecisió en la determinació històrica, però amb voluntat de no apropar-se a la contemporaneïtat.

02. La guerra expolia a "la Coratge", hi és la causant de la mort dels fils, hi provoca els daltbaixos al "negoci". Davant d´aquesta situació només pot possar-li la voluntat i els bons consells. Hi possa per davant -pot ser ingenuament- les virtuts com model a seguir, però aquests comportaments virtuosos són els què, a la fí, provoquen la mort dels fills. La guerra no entén de virtuositats.

03. Els negocis. El gran negoci de la guerra: les conquestes -de territoris i voluntats-, els saquejos, els botíns, aquests són els veritables negocis de la guerra, els beneficiaris dels quals són les forces militars i els seus adlèters civils -si viuen per gaudir-ne, és clar- . El negoci de "la Coratge" és la supervivència en la barata i el trepijoc. Ella no espera grans beneficis, tan sols la possibilitat de poder continuar amb els seus irrisoris guanys del día a día. A l´escena 3 està disposada a vendre´s el carro per salvar al seu fill, recuperar la caixa dels diners i desprès recuperar el carro. Però, com sempre, el negoci fa aigües: perd al fill, perd els diners i finalment, salva el carro.
No crec, per això que la seva posició moral davant dels negocis -del capitalisme, si és vol- sigui rebutjable. En sap de supervivència, no d´habilitats comercials. Faria el mateix en temps de pau, i possiblement perdria tant, o pot ser més, que en temps de guerra.

04. Com gairebé tot el teatre brechtià la exemplaritat apareix inscrita en un corrent de pensament marxista. Tot i això aquesta exemplaritat no té res a veure amb la moralitat exemplaritzant de les paràboles cristianes. Brech construeix una faula, una paràbola de la qual s´han de treure conclusions, el text no les fá explícites. És el mateix espectador el que ha de saber llegir-ne, treure-ne les seues conclusions, amb la qual cosa l'obra roman oberta a múltiples relectures i allunyada del dogmatisme.
En aquest sentit, l'implicació de "la Coratge" amb les circumstàncies és dual i contradictòria. Necessita, en el sentit de mantenimet del negoci, la continuació de la guerra i rebutja, alhora, la perdua dels fills, el dolor i els patiments que la guerra provoca. No pot, en qualsevol dels casos, restar al marge de la guerra. S'hi veu implicada sense remissió.
Des del punt de vista del materialisme històric n'és subjecte de la Història, i n'és conscient del seu paper històric, tot i que, sigui Kattrin qui finalment, amb el retruc del seu tambor, colpege les consciències dels espectadors -tant d´adormides com les dels ciutatdans assetjats- davant uns processos històrics als quals els homes s'enfronten.

05. "La Coratge". Sense dubte un gran personatge, un repte per a qualsevol actriu. Una dona que suporta animosament el pitjor amb somriure indolent, que expressa el seu petit plaer de comercianta de la guerra, però capaç d´expressar, alhora, la incertesa i la ràbia interior davant el caire dels aconteixements.
En altre ordre d'anàlisi la Coratge és més astuta i pragmàtica que no pas heroïna. El seu comportament no provoca la complicitat de l'espectador, el seu cinisme davant la mort dels propis fills, certament, no sembla molt exemplaritzant, però, tot i aquestes contradiccions i ambiguitats, la figura de "la Coratge" i els seus fills primer -desprès tota sola- arrossegant el carro enmig de la dessolació no pot deixar indiferent a ningú.


1 comentari:

Anònim ha dit...

zelo intiresno, hvala