15 de febrer 2006

any mozart

Ara que es celebra el 250 aniversari del neixement de Mozart, trec dels calaixos aquestes velles propostes per a "La flauta màgica". Van ser fetes en col.laboració amb Pedro Ferrer -per al I concurso de escenografia para Ópera Ciudad de Oviedo- l'any 1992 . Aquest projecte va suposar el primer apropament seriós a l'escenografia per a òpera i tot i que pateix d'una certa grandiositat en el seu plantejament intenta reproduir un món en construcció, o la construcció d'un món -el món de Tamino i Pamina-
Aquesta és la meua manera d'afegir-me a aquesta celebració.


Acte I. esc.II i Acte II. esc.IV


Acte I. esc.III

Basat en dues idees principals, d'una part la consideració que la peça té una clara lectura amb referència als rituals de iniciació francmaçònica i d'altra, la necessitat de contar la faula que ens proposen Mozart i Schikaneder en un entorn allunyat de qualsevol referent il.lustratiu dels espai que ens marca el llibret. Ens va semblar evident que "La flauta màgica" és una gran ficció simbòlica, rigorosament construïda sobre el procés del ritual d'iniciació francmaçònica.
Ha partir d'aquest pla simbòlic i d'aquestes dues idees, vàrem desenvolupar i concebre l'escenografia com un gran espai únic, el qual amb lleugeres tarnsformacions s'adapta a les necessitats de l'acció dramàtica.
Aquest gran espai està inspirat i dissenyat com la nau central d'una antiga catedral gòtica. En aquest cas la referència als antics constructors i pedrapiquers escocesos, creadors de les primeres lògies és prou clara. Dins d'aquest espai únic construírem l'estructura d'un teatre, la tipologia del qual s'apropa als models del vuit-cents i que ens serveix per a establir un segon nivell de lectura, en tant que aquesta estructura ens desdobla l'espai escènic i li atorga un altre caràcter metonímic.


Acte II. esc.III