"mare coratge i els seus fills". alguns punts a debatre. i 02.

Mare coratge 02. B. Brecht

i 06. Forma èpica. El veritable nuc gordià del teatre de Brecht, almenys pel que respecta a la seua representació.
Clímax a l'escena final. Daltbaixos rítmics, en funció de l´exemplaritat dels comportaments.
Caracterització lleu, o descaradament irònica dels persontages representants subalterns del poder.
Utiltzació i accentuació dels elements còmics a fí de treure-li intenssitat a la representació en els moments adequats.
Manteniment de les cançons, què hi actuarien en la mateixa línia amb l'afegit de remarcar la posició exmplaritzant davant dels fets.
És pertinent la no utilització de rètols explicatius?. És brechtià -i no parle pas d'ortodòxia- l'intent de supresió dels rètols?. Atorgant així continuitat a les escenes. I els elements que transformen l´escena?. Com alluyar l´escenografia de la seua original materialitat i apropar-la a la materialitat de l´acció?. És permès fer Brecht en clau realista?. O fins i tot ens permet Brecht l´utilització d´imatges metafòriques? -el que queda del molí, com a metàfora del perpetu voltar de la Coratge pels camps dessolats-.
Crec que "la mare coratge" és dels millors exemples d´epicitat de tot el teatre brechtià. Potser pel seu allunyament del dogmatisme, per la seua contradictòria expressió d'uns fets, ha esdevingut una obra universal, un clàssic. I a aquesta consideració de clàssic li va lligada la de clàssic del teatre èpic. L'acció és distanciada, se'ns mostren els aconteixements, fins i tot se'ns resumeixen abans que pugim veure'ls.