skenographia

Per als antics grecs l´eskenographia hi era l´art de guarnir el teatre i el decorat pictòric que resultava d´aquesta tècnica. I així s´ha entés durant molts segles. No va ser fins l´arribada dels temps moderns que aquest concepte d´escenografia es va canviar, l´escenografia esdevé, així, com la ciència i el mètode de l´escenari i l´espai teatral.

És el resultat d´una concepció semiològica de la posada en escena; de l´acord i la interdependència entre els diferents materials escènics, en particular entre l´espai i el text dramàtic. L´escenografia és la recerca d´una situació d´enunciació no "ideal" ni "fidel"; la busca d´una lectura - en termes visuals- el més productiva possible del text dramàtic.
"Escenografiar" consisteix, doncs, en establir una sèrie de correspondències i proporcions entre l´espai textual i l´espai escènic, estructurant cadascú d´aquests sistemes en funció de si mateixos i de les relacions d´acords i desacords amb l´altre.