"La casa de Asterión", sobre textes de J.L.BorgesAra farà vint anys que vaig estrenar el primer dels espectacles borgiàs del teatre Laberintvs. Hi eren els feliços anys vuitanta i la joventut i l'empenta ens feien capaços de qualsevol cosa, fins i tot de remenar alguns dels textes d'en J. L. Borges i llançar-nos als camins amb la intenció de mostrar-hi la seua paraula. D'anècdotes en conserve dues: la d'aquella dona anglesa, acabada la funció a Dénia quan se'ns va acostar per felicitar-nos, tot dient en un gairebé irreconeixible espanyol "no se pueden dar margaritas a los cerdos". L'altra, la d'aquell incompetent càmera d'Aitana (TV2 al País Valencià) què per tal de filmar uns segons per a qualsevol informatiu, no va tenir millor idea que plantar-se, literalment i física enmig de l'escenari a meitat funció, tot cridant "Paqui, Paqui..." ja que l'objetiu l'impedia de veure a la seua companya de realització.
Anècdotes a part, l'espectacle va tenir una bona recepció i em fa pensar en tots aquells anys, una bona part dels noranta, als quals les produccions havia de pensar-les i repensar-les, tot intentant fer-les el menys compromeses i assequibles possible.
Parlant d'assequibilitat, l'escenografia ens va costar deu mil pessetes de llavors, i cabia en un bagul.
